19 Agost 2008 Ambo

Aquest mati hem tornat a sortir d'Addis, pero aquest cop en direcció oest. Hem passat per uns paisatges molt macos. Plens de camps i muntanyes d'un verd intensissim, amb moltes vaques i cabres pastorant.
De tant en tant travessavem un poble on s'hi feia mercat i aleshores des d'uns quants quilometres abans i fins a uns quants quilometres després hi havia centenars de persones i animals que anaven a vendre els seus productes. Uns portaven gallines, altres cabres, altres llenya o verdures... Venen caminant des de ves a saber on.
Continuem sense entendre'ns gens amb el guia, que continuament està canviant d'opinió i el que ara es impossible després és el millor i viceversa.
Finalment sobre les 11'30 del matí aproximadament hem arribat a Goder, on hi ha unes catarates forca espectaculars en el punt de confluença entre dos rius que es converteixen en un i van a vessar les seves aigues al Nil blau.
Després de veure les catarates hem anat a un hotel que NOSALTRES haviem escollit, contra l'opinió del guia i que ha resultat magnífic. Hem llogat una suite molt ben equipada (fins i tot te lavabo pels convidats) per 15 euros.
Hem dinat al mateix hotel. Per cert que quan demanes una cosa al grill, t'ho poden donar freigit, rebossat, empanat, estofat o guisat, pero pel que sembla en cap cas al grill...
Pero no estava malament. S'hi veiessiu el poble... us farieu creus que hi pugui haver un hotel com aquest.
Despres de dinar hem agafat un guia local per anar a veure el volca Wenchi, que te un llac interior dins del crater amb diverses illes, en una de les quals hi ha un monestir i a l'altre un poble.
Pero vet aqui que el cami ha resultat impracticable i ens hem hagut de fer endarrera, mentre veiem com un camio es quedava al fang...
Per demà mirarem de llogar un vehicle que ens hi puguii portar. Potser ens vindran a buscar des de l'altre costat del fang i nosaltres travessarem caminant la zona de fang. Ja veure'm, pero no tenim gaire confiança que ho poguem fer. A la tarda ha plogut molt i després hem anat a una papereria que tenen internet "com els d'abans"... car i lent, pero millor això que res.
Jo diria que tot aixo es molt maco, pero que es necessita paciencia i una mica de sort. La gent es amable. I com que això és el cul del mon i som els unics blancs que corren pel poble (la resta de clients de l'hotel son tots negres) se'ns miren amb molta curiositat. Aquesta tarda hem estat prenent un cafe (boníssim) en un cafe molt autentic, envoltats de ciutadans locals, pero per molt que ho intentem no aconseguim passar desapercebuts (no se com s'ho fan, pero deseguida endevinen que som estrangers)