Aquest mati hem tornat al parc amb la intencio de visitar la zona nort, però ens han dit que els guardes armats no s'atreveixen a entrar perque els afar els ataquen. Al final han acceptat d'anar-hi amb dos guardes enlloc d'un, pero no els feia gens de patxoca i com que s'havia de caminar molt per veure el crater d'un volcà i a la tarda haviem d'anar a un altre, ho hem deixat estar.
Llavors hem anat al mercat d'Awash que es fa els dilluns. Hem estat voltant i fent fotos. Menys als afar... es clar! Et veuen fer una foto i et trenquen la cara (aqui no van armats). Fan cara d'emprenyats... El guia els te molta por i molta mania, perque diu que son molt violents.
Pero be hem pogut fer algunes fotos guapes.
Al parc, abans d'anar al mercat hem vist un jabali salvatge africa, molt xulo i un munt de babuins, que son molt grossos pero molt tranquils, ben diferents dels de l'Índia.
Ens hem aixecat a un quart de sis del mati. La Pili s'ha dutxat amb aigua freda, i quan ha acabat i m'hi he posat jo, al cap d'un moment ha comencat a sortir calenta (aventatges de ser el segon!) No sabiem que hi havia aigua calenta a la nostra habitacio. Veient-la ningu ho hauria dit...
Al poble a les 6 del mati tothom estava despert i molta gent anava cap a missa, amb els seus vestits blancs.
El nostre guia va viure des dels 9 anys fins als 21 a Cuba. Va estudir veterinaria, pero com que ara les tornes han canviat i els comunistes estan mal vistos, no li donen feina i s'ha de guanyar la vida fent de guia.
No coneix res de res. És la primera vegada que esta per aquesta zona, i tot plegat es un desastre. Ja hem punxat una roda i ens hem quedat sense aigua al radiador...
A la tarda hem decidit canviar el programa previst i anar a dormir a Addis. Pero abans voliem anar al volca...
Un volcà que té un llac al crater i tambe un monestir...
La carretera per arribar al volcà era infernal. Com que el guia no hi havia estat mai ens ha dit que estava arop, i hem trigat una hora i quaranta minuts a arribar fins al peu del volca i encara quiedava pujar-hi, i ja era tardissim, perquè aquí a les sis i mitja del vespre (dos quarts de sis a Catalunya) ja es negra nit.
O sigui que hem arribat al cul del mon, despres de passar per uns paisatges increibles, preciososos. Tot ple de volcans, caps verdissinms, poblets, i una carretera plena, plena de sots, com les de l'any passat.
Hem comencat l'ascensio al volcà acompanyat per uns nois del poble. I tot era precios, pero ho hem hagit de deixar quan nomes portavem mitja hora perque es feia molot tard. I llavors ha calgut tornar per la mateixa carretera.
Total que hem arribat a Addis a negra nit i sense practicamernt llum als carrers i amb molt de transit.
El guia enjs ha portat a uns banys turcs que lloguem habitacions. Una cosa infecte!!!! Feia por d'entrar-hi. Ell deia que els espanyols s'hi queden encantats... Llavors ens ha portat a un altre hotel que estava molt millor i que nomes costava 1500 pessetes mes l'habitacio, pero estava tot complert. Pero al final ens han donat una habitacio per missericordia. I estem reventats, perque son dos quarts d'onze de la nit i portem drets des d'un quart de sis i donant voltes tot el dia...
Ah! A la nit hem menjat ingera... Foc!! No se pas si repetirem. Perque aquests dies hem menjat molt be cuines internacionals...
Per cert, qua pujavem cap al volca hem sentit molt trets. Ens pensavem que eren cacadors, perque aquella es una zona tranquila. Pero ha resultat que no eren trets, sino dotzenes (i en alguns llocs centenars) de persones fer rastallar el latigo. Sona tan fort com un tret o mes. Es veu que en aquests dies (16 dies de desdejuni!) ho fan molt, perque representa la veu de Deu.
Coses que passen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada