Fins arribar a Samarkanda són tres hores i mitja de viatge per un paisatge ben poc interessant, lleig i avorrit.
Al final, però, es veien de lluny les muntanyes del Pamir,q que són espectaculars.
Abans d’arribar a Samarkanda fem una aturada a Shakhrisabz que és la vila natal de Timur.
Del seu palau només en quedem fragments de la porta, perquè al segle XVIII va ser destruit per un emir envejós de la glòria de Timur.
També visitem una mesquita i anem a dinar a un lloc típic, tot i que jo només menjo arròs bollit.
Quan arribem a Samarkanda ens quedem una estona a l’habitació i jo caic dormit, esgotat.
Després anem a donar un volt i ens arribem fins al Registan, la plaça de les tres medarses, que veiem només des de fora.
A la nit ens ve a buscar l’Umit, el xòfer, amb el sey jefe i ens porten a sopar a un restaurant boníssim, molt típic, on mengem unes boles de pasta farcides de carn, fetes al vapor, que anomenen mantys, i que provenen de la cuina mongol. És un plat molt típic de l’Uzbekistan i absolutament deliciós. El problema és que les quantitats de menjar que porten sempre són molt exagerades, potser més del doble del que resultaria raonablement possible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada