Avui és diumenge i això és una ciutat gairebé deserta. D'aquí a una hora anirem cap a l'aeroport i d'allà cap a Santiago, via Puerto Montt (on vam començar el nostre viatge, ara fa més de dues setmanes). En total seran un munt d'hores de vol i esperes als aeroports. Ahir vam reservar l'hotel de Santiago, o sigui que per això no hem de patir.Avui, bàsicament hem descansat. No hi ha hagut ni caminatas, ni navegacions, ni pinguins ni guanacos... això s'acaba i ja no és el que era...
L'única cosa especial que hem pogut fer ha estat anar a un mirador des d'on es veu tota la ciutat amb l'estret de Magallanes al davant i l'illa de Tierra de Fuego al darrera. Per cert que al mirador hi ha un munt de fletxes de fusta amb les distàncies a diverses ciutats del món, des d'Osaka a París i des de Ciutat del Cap a Terrassa, que és l'única ciutat catalana amb indicació de la distància (més de 12.921 Km!)
I també a visitar un petit Museu, instal.lat a la casa d'un antic indiano nascut a Avilés, que va ser el primer que va iniciar el negoci de la llana a Punta Arenas.Ara mateix està caient una pedregada molt forta... i això que ha fet un dia magnífic, el millor des que vam arribar a la Patagònia.
Com que hi ha tants descendents d'emigrants arribats de tot el món, la diversitat és molt gran. Hi ha cinc fàbriques de xocolata, fundades per descendents de suïssos!!!! També una fàbrica de cervesa (extraordinària!) fundada per descendents d'alemanys, etc, etc.
La veritat és que Patagònia i Tierra de Fuego són els últims confins de la Terra. De fet van ser els últims territoris a ser colonitzats per l'home, ara fa 10.000 anys. Pel que fa als europeus o occidentals, van arribar fa poc més de cent anys. Abans només hi havien passat en expedicions esporàdiques. La veritat és que tot plegat ho trobo molt interessants i molt suggerent. És realment una terra verge i salvatge, on et pots aïllar del món, i viure sense contactar amb ningú. De terra no en falta! La hisenda de Haberton, on vam estar l'altre dia, té 20.000 hectàrees, o sigui unes 15.000 vegades la mida de Can Marc, la finca dels meus avantpassats...
