Després anem a veure la mesquita dels quatre minarets, que és una típica mesquita de barri. Pugem dalt de la terrassa i val molt la pena.
Després anem a veure la Ciutadella, que està dalt d’una muntanyeta. Tot està molt arreglat i molt ben restaurat. Veiem el pati de recepcions i el de l’entronització i també la mesquita imperial.Aquí va residir fins a 1920 l’últim emir, que era molt sanguinari, i que en ser desposseit va fuguir a l’Afganistan, on va esperar inútilment l’ajuda de l’emperador turc.
El 1920 els uzbeks van renunciar a l’alfabet àrab i el van substituir pel llatí. Però el 1929, al constituir-se la Urss, van canviar-lo pel cirílic. Des de la independència el 1991 l’alfabet llatí torna a ser l’oficial, però encara hi ha moltes coses escrites en cirílic, perquè sinó la gent gran no ho sap llegir.
Després anem a veure la mesquita Bolo-Haouz que és molt maca i molt tranquila. Com que vaig amb shorts, primer semblava que no m’hi deixarien entrar, però finalment no hi ha hagut cap problema.
Aquí les mesquites solen tenir un atri porticat amb unes columnes de fusta molt característiques, a vegades amb basaments de pedra i a vegades també de fusta.Després hem anat al mausoleu d’Ismaïl Samani, que és del segle X, i passa per ser una joia arquitectònica de l’Àsia central.
Aquí hem coincidit amb un grup d’homes que s’han volgut fer una foto amb mi. I una de les dones que qustodïen el monument s’ha posat a cantar una sura, i en acabar la quia també ha dirigit l’oració. I era curiós perquè eren dues dones dirigint l’oració d’un grup d’homes.Per dinar vam anar a un hotel enorme. Estavem sols, i vam menjar molt bé, sempre a base de la mateixa estructura: de primer amanides variades i fruita, de segon sopa i de tercer carn, en aquest cas un pollastre arreboçat.
A la sortida de l’hotel hem trobat una actriu famosa de les series de televisió, i la guia ha quedat encantada de poder-la saludar.
Llavors ens han portat al mausoleu de Bakhoutdim Naqchband, que és un centre de pelegrinació sufi. També molt acollidor i tranquil. I aquí hem trobat a un actor i a una actriu molt famosos dek cinema uzbec, i altre cop la guia s’ha emocionat molt.
Després hem anat a un mercat de fruites i verdures i hem fet unes quantes fotos, i també hem entrat a la zona de la mel, els làctics i els pastissos.A la nit hem anat a sopar a un restaurant molt bo que hi ha en una terraça. Jo he menjat un guisat de carn que em recordava el que vaig prendre a Pamukale, a Turquia.
El xòfer ens ha explicat unes quantes històries ben interessants. Per exemple com va viure, sent un nen, l’esclat de la violència al Tadjikistan.També ens va explicar que l’any passat el van enviar a la frontera amb l’Afganistan a recollir un grup de turistes americans, que van resultar ser gent de 60 o 70 anys. I que ell es va quedar de pedre al veure’ls, perquè amb lo perillós que resulta viatjar per l’Afganistan, no havia sentit a parlar mai que hi anessin turistes, i encara menys d’aquesta edat.
El seu pare viu als Estats Units, on ensenya física i matemàtiques en una universitat, i ell ha viatjat bastant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada