El despertador de la Pili sona a les tres de la matinada i el meu a un quart de quatre. El taxista ens ve a buscar puntual a les quatre. És un cotxe gran, un Peugeot, però increïblement incòmode. Ens costa molt de posar-nos el cinturó de seguretat, i el trajecte fins a l'aeroport es fa pesat i desagradable.La noia del mostrador d'Alitalia és bastant inútil, i no s'aclara amb els papers del visat libi. Nosaltres tampoc no entenem l'àrab, però som capaços d'identificar els nostres noms per la data de neixement, però tot i això tampoc no s'aclara amb el número del pasaport.
El trajecte fins a Roma és curt i sense incidents. Però després el vol de Roma Trípoli es retrassa dues hores perquè a Fiumicino no hi ha personal de neteja per posar-lo a punt.
El primer autobús que ens ha de portar fins a l'avió s'omple just quan ens tocava a nosaltres pujar-hi. Aleshores ens deixen més de mitja hora a la porta d'embarcament enmig d'una corrent d'aire gelat. No aconsegueixo fer-me entendre ni en italià ni en anglès perquè la tanquin...
Arriben tardíssim a l'aeroport de Trípoli. El control d'entrada al país és bastant ràpid, tot i que el funcionari no s'aclara ni amb els noms ni amb els números, ni amb les fotos (a mi em donava un passaport d'una altra persona....)Quan arribem a la sala on s'han de recollir les maletes, ens trobem enmig d'un caos inenarrable... Hi ha centenars de maletes donant voltes a les dues úniques cintes transportadores i centenars de persones esperant maletes, però unes i altres no coincideixen...
Ens preguntem on deuen ser els propietaris de les maletes.
La resposta la sabem més tard: els propietaris de les maletes són al desert. Es tracta de maletes perdudes dels dies anteriors...
I les nostres? Doncs també perdudes!
Arriba el guia que és un inútil total, estorat i absolutament desbordat per la situació. No sap què fer. I a sobre ens dona la culpa a nosaltres per haver vatjat amb Alitalia. "A qui se li acud?" ens diu... No hi havia cap altra opció, perquè el vol de KLM ja estava ple!Estem a l'aeroport fins a dos quarts de set de la tarda buscant les maletes i intentant fer una reclamació oficial. Però la gent de l'aeroport es nega a fer-nos el PIR que és el document oficial i internacional que demostra que hem perdut les maletes. Diuen que fins que no passin 48 hores no el podran fer...
Finalment sortim de l'aeroport sense maletes i anem a sopar. El restaurant és maco i net. Ens donen una sopa de peix força bona, un bufet d'amanides igualment molt bones, i un peix espasa a la planxa.
En sortir del restaurant m'escapo amb una parella de Barcelona i anem a comprar raspalls i pasta de dents per a tota la gent del grup.
Llavors ens porten a l'hotel, que és modern i està força bé. Llàstima que al llit no hi hagi llençols... I com es diu llançol en anglès? Ni idea... Finalment, després de molts viatges amunt i avall i de reclamar diveses vegades a la recepció, aconseguim dues fundes de cobertor que utilitzem com llençols i una manta. Fa molt de fred!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada