Ja estem al cul del món. Hem trigat tretze hores des de Madrid a Santiago i després encara hem hagut d'agafar un altre avió per arribar a Puerto Montt.Aquí s'acaba la primera part del país. A partir d'aquí ja no hi ha carreteres.
Per baixar més avall cal entrar a l'Argentina i enllaçar amb la Panamericana o bé fer com nosaltres i agafar un barco que en quatre dies de navegació, passant pels fiords i estrets entre muntanyes, arriba fins a Puerto Natales. Això ja fa pinta de fi de món, efectivament.
Hi ha moltes cases de fusta. I fins i tot les esglésies ho són, de fusta, la qual cosa els dona un aspecte estrany, semblen capelles "protestants". Aquí a més hi ha molta gent d'origen alemany.
Avui els cabrons d'Iberia ens han torturat. Ens van donar el sopar (realment fastigós) a la 1 de la nit d'ahir. I avui ens han donat l'esmorzar (un bocata de mortadela!!!) a un quart d'una del migdia. O sigui que ens han tingut 11 hores sense menjar res. Jo ja tenia un maldecap i una mala òstia, de pebrots. Quina gentussa! I com ha canviat després quan hem agafat l'avió de Lan Chile. A l'avió xilè semblava que la tripulació estava al servei dels passatgers (què estrany, oi?) En canvi a Ibèria, semblava que els passatgers, erem només un incordi.Per cert que quan ja estavem a la pista de despegue i a punt d'accelerar, a una dona li ha donat un patatús i hem hagut d'avortar l'enlairament i tornar a la terminal, on se l'han endut amb ambulància. Sembla ser que s'havia posat fins al cul de tranquil.litzants.Els xilens continuen sent una gent molt, molt, molt educada i amable.Ara estem en un cybercafè i aquesta nit anirem a sopar sushi a un japonès si aconseguim trobar-lo, tot i que jo ja m'he menjat un pinxo de carn de bè a la brasa en un "puesto" del carrer només arribar per 60 cèntims d'euro...
Ahir va esta plovent i plovisquiejant tota la tarda-nit. I és clar que així no resulta gaire agradable visitar una ciutat... A la nit vam anar al que se suposa que és un dels millors restaurants japonesos de Chile, però va ser un acàs. La cambrera va comete l'error de pregunta-me que tal ens havia semblat el sopa... i li vaig explica! Fins i tot va venir el cuiner (japonès autèntic) a donar-nos explicacions i fer-nos reverències... Una llàstima, potse tenia raó que el salmó austral és menys gustós que el salmó d'Escandinàvia.Aquesta nit hem sormit amb dues mantes, cobellit i calefacció, si més no les primeres hores. Aquí quan se'n va el sol la tempeatura baixa molt.Al matí tot ha començat a sortir de primera. Hem esmozat a l'hotel, i hem sortit caminant fins a la navilera. Allà ens han donat els passatges. Hem anat a un mercat que hi ha aprop del port. La gent arriba en vaixell des de les isles per vende-hi flors...
...i "machas" les famoses almejas chilenas.
Tot és ple de restaurants i "puestus" de marisc. Al port, al costat dels vaixells, hem vist la primera foca.
Un animal bastant gros que sembla molt acostumat a que li facin fotos.Després hem agafat un col.lectivo i hem tonat al cente. Hem pres uns pastissos increibles de bons i ara estem al mateix cyber d'ahir.
Ja estem al cul del món. Hem trigat tretze hores des de Madrid a Santiago i després encara hem hagut d'agafar un altre avió per arribar a Puerto Montt.Aquí s'acaba la primera part del país. A partir d'aquí ja no hi ha carreteres.
Per baixar més avall cal entrar a l'Argentina i enllaçar amb la Panamericana o bé fer com nosaltres i agafar un barco que en quatre dies de navegació, passant pels fiords i estrets entre muntanyes, arriba fins a Puerto Natales. Això ja fa pinta de fi de món, efectivament.
Hi ha moltes cases de fusta. I fins i tot les esglésies ho són, de fusta, la qual cosa els dona un aspecte estrany, semblen capelles "protestants". Aquí a més hi ha molta gent d'origen alemany.
Avui els cabrons d'Iberia ens han torturat. Ens van donar el sopar (realment fastigós) a la 1 de la nit d'ahir. I avui ens han donat l'esmorzar (un bocata de mortadela!!!) a un quart d'una del migdia. O sigui que ens han tingut 11 hores sense menjar res. Jo ja tenia un maldecap i una mala òstia, de pebrots. Quina gentussa! I com ha canviat després quan hem agafat l'avió de Lan Chile. A l'avió xilè semblava que la tripulació estava al servei dels passatgers (què estrany, oi?) En canvi a Ibèria, semblava que els passatgers, erem només un incordi.Per cert que quan ja estavem a la pista de despegue i a punt d'accelerar, a una dona li ha donat un patatús i hem hagut d'avortar l'enlairament i tornar a la terminal, on se l'han endut amb ambulància. Sembla ser que s'havia posat fins al cul de tranquil.litzants.Els xilens continuen sent una gent molt, molt, molt educada i amable.Ara estem en un cybercafè i aquesta nit anirem a sopar sushi a un japonès si aconseguim trobar-lo, tot i que jo ja m'he menjat un pinxo de carn de bè a la brasa en un "puesto" del carrer només arribar per 60 cèntims d'euro...
Ahir va esta plovent i plovisquiejant tota la tarda-nit. I és clar que així no resulta gaire agradable visitar una ciutat... A la nit vam anar al que se suposa que és un dels millors restaurants japonesos de Chile, però va ser un acàs. La cambrera va comete l'error de pregunta-me que tal ens havia semblat el sopa... i li vaig explica! Fins i tot va venir el cuiner (japonès autèntic) a donar-nos explicacions i fer-nos reverències... Una llàstima, potse tenia raó que el salmó austral és menys gustós que el salmó d'Escandinàvia.Aquesta nit hem sormit amb dues mantes, cobellit i calefacció, si més no les primeres hores. Aquí quan se'n va el sol la tempeatura baixa molt.Al matí tot ha començat a sortir de primera. Hem esmozat a l'hotel, i hem sortit caminant fins a la navilera. Allà ens han donat els passatges. Hem anat a un mercat que hi ha aprop del port. La gent arriba en vaixell des de les isles per vende-hi flors...
...i "machas" les famoses almejas chilenas.
Tot és ple de restaurants i "puestus" de marisc. Al port, al costat dels vaixells, hem vist la primera foca.
Un animal bastant gros que sembla molt acostumat a que li facin fotos.Després hem agafat un col.lectivo i hem tonat al cente. Hem pres uns pastissos increibles de bons i ara estem al mateix cyber d'ahir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada