28 de desembre de 2008. La medina de Trípoli

Ens despertem a les vuit del matí. La dutxa funciona i l'esmorzar està força bé, però a l'hora de sortir de l'hotel perdem molt de temps perquè uns i altres són una colla d'inútils,.
Finalment aconseguim sortir i ens deixen a l'entrada de la medina. El que havia de ser una visita guiada de tres hores i dinar, es converteix en un "campi qui pugui" d'una hora i vint minuts sense dinar.
Ja ens està bé anar pel nostre compte, però hi estem massa poca estona. Són dos quarts de deu del matí i la majoria dels comerços encara estan tancats.
Ens posem per uns carrerons de la medina. Fa un sol molt agradable i tot està molt tranquil. És un passeig molt agradable. Ningú et molesta. Ningú et diu res.

Veiem el carreró dels platers que treballen el llautó i després anem caminant fins a l'Arc de Marco Aureli que és molt maco. Està en un extrem de la medina i estem pràcticament sols amb uns quants gats.

Després entrem a la mesquita del Gurgi que és molt maca i acollidora. Hi estem sols, perquè no és hora d'oració i el vigilant ens ha obert expressament la porta. A dins com és habitual tot està cobert de catifes i hi ha pilars de marbre i rajoles de Tuníssia.

Després de visitar la mesquita estem una estona més passejant per la medina i tornem cap al punt de trobada. A partir d'un punt determinat, però, ens desorientem una mica i ens costa tornar a trobar el camí.

Després ens porten a l'aeroport, però perdem molt de temps acompanyant al suposat guia a casa seva a buscar els nostres bitllets d'avió.
Volem fins a Sebah, ja en ple desert del Sahara, i allà, només sortir de l'aeroport anem a dinar a un xiringuito on ens donen amanida, una sopa horrible i un troç de pollastre amb una mena d'hamburguesa o kefta.
Dinant se'ns fan les cinc del vespre i aleshores al suposat guia li entren les presses. Pugem als 4x4 i sortim a corre-cuita, però de seguida parem a fer gasolina, que costa 18 pessetes el litre! i com que hem d'omplir els dipòsits de cinc vehicles i un munt de bidons de reposta, ens hi passem una bona estona...
Nosaltres dos anem amb el Lluís i la Trini que són una parella de Barcelona, i el Massud, el conductor, un noi molt jove que no diu ni mu.
A mig camí fem una parada en una botiga de la carretera on venen roba dels xinos. Comprem calçotets, mitjons, calces i samaretes. El més bàsic per poder anar tirant sense les maletes...
Després de fer uns cent cinquanta quilòmetres per asfalt, ens posem per una pista de sorra i entrem, al desert. Al cap de només cinc quilòmetres arribem al campament, on dormirem les pròximes dues nits.
La tenda està molt ben equipada. Hi ha tres llits de fusta, i un water amb lavabo i dutxa d'aigua calenta. També hi ha llum elèctrica, tauletes de nit, i dues cadires. El terra és de fusta i tot plegat resulta molt confortable.
Després anem a sopar. Ens donen amanida, sopa i cus-cus que està força bo.