3 de Gener de 2009 (Leptis Magna)

Sortim cap a Leptis Magna, la ciutat romana més gran del nort d'Àfrica.
Durant el trajecte trobem un parell de controls de policia, i el nostre suposat guia els dona una relació dels nostres noms, la qual cosa ens fa suposar que no hauria estat possible anar-hi pel nostre compte amb taxi des de Trípoli.
Per entrar a Leptis és obligatori contractar els serveis d'un guia. Com que no n'hi ha cap que parli espanyol, n'agafem un que parla italià, però resulta que tant li fa que parli una cosa com una altra, perquè no té idea de res, i no explica res. Només es limita a dir el nom dels llocs per a on anem passant.
El primer que veiem és l'arc monumental de Sèptimo Severo, que és molt maco, tot i que ha estat molt reconstruit.
després visitem els banys...

...i per una via amb columnes entrem al foro nou.

És enorme i està força ben conservat, amb moltes columnes i amb gorgones.

Del foro es passa a la Basílica que en origen era una sala on s'impartia justícia, i que després es va transformar en una església bizantina.

La basílica té unes colimnes molt treballades, amb esculptures que narran la llegenda d'Hèrcules.


Es creu que tot plegat anava cobert amb un sostre de fusta que s'ha perdut.
La porta bizantina ens condueix fins al port antic, i allà podem veure el trist espectacle d'una sorra plena d'escombraries, envoltant aquest enclau excepcional.

A continuació visitem el teatre, que és enorme i està molt ben conservat.
Des de la part més alta es veu una vista extraordinària amb l'escena i el mar al darrera.

L'última cosa que veiem abans de retornar cap a l'arc de Séptimo Severo, és el mercat.

Allà veiem un individu adult de Danas plexippus i descobrim que les erugues s'alimenten d'una planta verinosa que hem anat trobant pel desert.


Quan sortim del recinte falten dues persones del grup que ja ens havien advertit que si es retrassaven que anessim tirant, perquè ells en tot cas si se'ls feia tard, tornarien en taxi a Trípoli. Però quan li diem al nostre suposat guia, diu que no, que ni pensar-ho, que està prohibit, que la policia no els deixarà passar, i que no hi haurà cap taxista disposat a portar-los.
Anem a dinar de totes maneres i allà el maitre munta un número, perquè li agafen diversos atacs d'autèntica histèria amb les nostres comandes. Són atacs injustificats, perquè ell ens va dient les coses que hi ha per menjar i nosaltres aixequem la mà ordenadament, però ell igualment es fa un lio i es posa com una moto. Al final quan tots els que volien cuc-cus ja ho havien demanat, els que volíem arròs li diem que nosaltres encara no hem demanat, i aleshores fa una bola de paper amb la comanda, arrugant-la amb la mà i intenta tornar a començar des del principi, preguntant, "qui vol sopa?". Jo dic amb veu alta "aquest tio està tonto!" i "serà gilipollas!" i ell com que parla italià m'entén perfectament i amb mira amb odi.
Abans de tornar a l'hotel fem una parada a la llotja del peix i comprem llagostins, calamars, cloïses, molls, peix tambor i mero.

Es compra el peix a les parades i després es porta a coure a algun dels restaurants del voltant. Encarreguem la taula, deixem el peix i anem a Trípoli, al centre, a veure si veiem el mercat central, que resulta ser molt petit i poc assortit.

Donem una volta per la medina que és plena de gent...

...i tornem al restaurant a sopar.
Com era d'esperar el peix és força bo, però ells l'han desgraciat a base de coure'l massa. Gairebé tot està excessvament sec, en especial els calamars que semblen solen de sabata.
En tot cas hem aconseguit trencar la rutina del sopar diari i tot plegat ens surt molt barato, 15 euros els dos, perquè la resta el paga l'agència amb els diners que té assignats per a la nostra manutenció.