22 d'Agost 2008 El llac Tana

Avui hem anat d'excursio pel llac Tana. Hem sortit molt d'hora pel mati i despres de TRES HORES I MITJA de navegacio hem arribat al primer monestir... Estavem emprenyats com a mones, perque l'excursió ens ha costat una pasta infame perque era de tot un dia i perquè hem contractat una barca ràpida i la que portavem no ho semblava gaire, segons la guia hauriem d'haver trigat dues hores i mitja...
Pero quan hem arribat a l'illa i hem vist el monestir hem caigut de cul...

Avui aqui se celebra la festa de l'Ascensio de la Mare de Deu, després de 16 dies de dejuni, i es clar, les esglésies son plenes de gom a gom de fidels i de capellans, i fan cerimonies i misses des de primera hora del matí fins les tres de la tarda. I quan hem arribat nosaltres a aquesta illa perduda del món ens hem trobat amb una pila de fidels, tots vestits de blanc, els capells, tocant el tambor i els crack (especie de castanyoles de metall), cantant... tot això en un monestir del segle XIII, farcit de frescos amb escenes del Nou i l'Antic Testament. Semblava ben bé que estessim al segle XIII perquè van vestits igual que llavors...

Repeteixo que ha estat increible. Jo no em pensava que quedessin llocs aixi en el món. A més els únics turistes (una parella) que hem vist, se n'anaven de l'illa just quan nosaltres arribavem.
Després de visitar l'esglesia, fer fotos i mirar-ho tot amb els ulls com plats, un dels diaques ens ha acompanyat a veure el "museu". Es tracta d'una cabana on hi guarden els tresors del monestir, com ara creus cerimonials del segle XIII, llibres de pergamí iluminats a ma, també molt antics, etc. I l'home ha entrat a dins, ha obert la finestra i ens ho anava treient per la finestra i ensenyant-nos tot. Era flipant!
Això de veure els capellans negres com el carbo, amb aquests barrets i aquestes creus que porten, i els feligresos tots amb vestits blancs, hem fa pensar en els primers cristians. Es nota una cosa especial, com una mena de sentit de comunitat. Bé, no us penseu que ara em vulgui fer ortodox, eh?
Bé, doncs, després d'això hem tornat a pujar al barco i tres hores més de navegacio per arribar al segon monestir.
Cal dir, però que com sol passar als llacs, a primera hora de la tarda comencen unes onades que potser no son massa grans, pero que a un barquet petit com el nostre el fan saltar, saltar, saltar... Acabàvem de menjar-nos un bocata de peix fregit, però per sort no ens hem marejat (encara no m'ho explico...)
Després hem arribat al segon monestir, on també estaven fent missa. I en acabar-la han passat dues dones amb uns cistells enormes plens de pa, repartint el "pa de la missa" entre els fidels.
Les esglésies ortodoxes (aquí eren totes circulars) tenen tres parts, la interior, la mes santa, correspon a l'Esperit Sant, i nomes hi poden entrar els capellans, i es on de fet es fa la missa. La segona que correspon a Deu Pare, es un lloc sant on hi poden entrar els fidels. Hi ha una tercera part, que correspon al Fill, on s'hi pot estar amb sabates i encara a l'exterior total, enmig del camp tambe hi ha molta gent perquè a dins tots no hi caben.


Nosaltres hem entrat mentre encara feien la missa i hem estat fent fotos. Que feia una mica de vergonya... pero la gent no deia res, al contrari, tothom es molt i molt amable, fins i tot els capellans.

Després de visitar aquest segon monestir hem fet una altra hora de trajecte (aneu contant les hores?...) per arribar al desaigüa del Nil, que es on comenca el seu trajecte el Nil Blau fins al Mediterrani. Ara bé, de fet el riu neix en una muntanya propera, desenboca al llac, el travessa, i surt per al desaigüa. De fet l'aigua del llac te dos colors, la més fosca correspon a la corrent del Nil que el travessa.
Al desaigüa del Nil hem vist tres hipopòtams, el pare, la mare i el fill. Una aliga de cap blanc, garses, cormorans, pelícans...
Despres hem anat a veure el monestir mes antic, que es del segle XI, i després de mitja hora mes de travessia, hem tornat a la ciutat.