Ahir em vaig haver de posar al llit a dos quarts de cinc de la tarda i no m'he despertat fins a les 6 del mati. Força restablert i sense febre.
Hem estat visitant les esglésies de la Libella que estan fetes d'un sol bloc de pedra. Son meravelloses, pero uns fills de puta italians han posat una mena de paraigues gegants d'acer per protegir-les de la pluja i el sol. Si han aguantat 1000 anys, podien haver aguantat cinc mesos mes fins que arribessim nosaltres... No? Con que fa tant poc temps que ho han posat no ho diu a cap guia. La veritat es que fa molta, molta rabia.
Menys mal que avui ens hem trobat amb una celebració religiosa a l'interior i exterior d'una de les esglésies amb centenars de deixebles i una munió de capellans, tocant en tambor i les castanyoles i ballant. Ha estat molt guai! I ens hem posat les botes de fer fotos.
Aqui a la Libella hi ha molts turistes (una dotzena!) i aixo fa que la gent sigui molt pesada. Hi ha vegades que es fan insoportables...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada