Tal i com ve essent habitual els darrers anys (Xile, India...) avui m'han entrevistat a la televisió d'Etiopia. Estavem al castell de Gondar, que es una passada d'estil medieval a l'Africa, i m'ha vist els de la tele i han vingut a por mi... i es clar, jo encantat, je, je, je...
Ja hem apres a moure'ns per Etiopia, com peix a l'aigua. Agafem autobusos col.lectius, anem a peu, en taxi, etc... Avui hem estat tot el dia visitant Gondar, els dos castells, l'esglesia, els banys medievals... D'aquesta ciutat n'hi diuen el Camelot d'Àfrica.
Al matí hem anat primer amb un col.lectiu des de l'hotel fins al centre (Piazza) alla hem entrat en un cafe que de fora feia por pero de dins no tanta i hem menjat cafe amb xurros (en forma de donut). Tot molt bo.
Després hem anat caminant fins a l'esglesia que esta a 2 km del centre. I és clar passàvem per llocs on no hi van els turistes i ha estat molt guai. L'església és una passada per les pintures que adornen el sostre i les parets, pero sobretot pels angelets (més de 100) que hi ha a les bigues.
Hem estat sols amb els fidels i els capellans fins que han arribat tres turistes etiops.
Després hem tornat a l'hotel (causes de forca major) i d'allà a peu fins al primer castell. Ha estat una bona caminada i costa amunt i a la baixada ens hem perdut una mica, pero al final hem trobat el cami i un col.lectiu per arribar altre cop al centre.Hem dinat en un restaurant local. A mi cada cop m'agrada mes la injera, tot i que pica com si estés feta de foc. Després hem anat al segon castell i als banys medievals.
Demà anem a la Libella, últim trajecte del nostre viatge pel país més maco del món (si més no pel que fa als paisatges, tot i que els monuments deu n'hi do!)
No us podeu fer una idea de lo verd que és tot aixo. A més a la zona alta els arbres i les plantes són les mateixes que al nostre Pirineu (pero hi ha micos, antilops i lleopards...)
La gent es super amable, tot i que a Gondar hi ha una mica de pesats, cosa que a la resta del pais no. Pero la pobresa és impressionant. A mi em sembla que molt pitjor que a l'Índia, de fet si mirem la renda per capita es la cinquena mes baixa del mon: 120 dolars a l'any! i això és nomes una mitjana... Més del 80 per cent de la poblacio viu al camp, i al camp no hi ha ni escoles, ni hospitals, ni aigua potable, ni electricitat. Si et poses malalt, et morts i punt. Els nens de cinc o sis anys ja fan de pastor, i és clar, no van mai a escola.
Hi ha hagut cops que m'he sentit molt malament. I aquí no es pot girar la cara i mirar cap a un altre costat, perque a l'altre costat segur que hi ha algú pitjor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada