Avui hem passat una petita aventura...A primera hora hem anat a veure el mercat dels dissabtes der Bahar Dar que es el mes gran de la zona. Hem estat donant voltes i fent fotos de tot i tothom que es deixava, perque hi havia gent que es molestava si li feiem fotos i altres que no.
També hem donat caramels i globus i els nens estaven molt contents cada cop que els en donavem. Els nens (i les nenes) son molt macos i els adults en general no estan malament, pero no son tampoc tan guapos i guapes com em pensava. Aquí basicament hi ha dos grans grups racials. Els més negres que son semblants als de Somàlia, i els de pell més clara (que semblen mulatos) que son d'arrel semítica, com els àrabs i els jueus.Sobre les 10 del mati hem tornat a l'hotel, hem pagat i hem agafat el minibus per anar a Gondar. Aleshores el grum de l'hotel ens ha demanat si podiem ajudar a uns "germans" que volien anar a Gonder i si acceptavem portar-los al nostre vehicle. Hem dit que sí i han aparegut tres homes amb pinta de turistes. No sabíem si eren etiops o si eren estrangers. I ens hem quedat una mica mosques.
Al final ha resultat que al menys un d'ells era un etiop que feia 18 anys que no trepitajava el seu pais, perquè està vivint al Canada i ja té la nacionalitat canadenca.
El viatge des de Bahar Dar a Gonder es preciós. Entre un lloc i altre hi ha un parell de zones muntanyoses, amb formacions ben curioses, roques altissimes, grans com muntanyes. Tot torna a ser verd, com un paisatge de Suïssa.
Pero quan nomes faltaven 40 Km. per arribat a Gonder, hem comencat a trobat camions i més camions parats a la carretera, i cotxes, i camionetes. Allò pintava bastant malament...I efectivament es tractava d'un pont enfonsat!
La carretera tallada. El xofer ha intentat telefonar perque un cotxe ens vingues a recollir a l'altra banda del pont, pero no hi havia cobertura.Llavors ha anat a veure si trobava algu a l'altra banda que esté en la mateixa situació que nosaltres pero al revés. I l'ha trobat! O sigui que hem passat el pont, hem canviat de cotxe i de conductor i hem continuat el viatge.
Aleshores el noi canadenc ens ha dit que si voliem podíem anar al seu hotel, que era nou i més barat que el que nosaltres volíem. L'hem anat a veure i està força bé, o sigui que ens hi hem quedat.
L'únic inconvenient es que queda una mica lluny del centre i per anar-hi hem hagut de pujar en un autobús comunitari, d'aquests que tant ens agrada agafar als guiris, per després poder-ho explicar... Ens ha costat sis cèntims d'euro a cada un!
Hem fet una volta pel poble i aquí estem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada